Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana de pràctiques i reflexió educativa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setmana de pràctiques i reflexió educativa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de desembre del 2013

Diari de seminari: presentació del vídeo de la setmana de pràctiques

La sessió de seminari d’avui ha estat molt interessant. Primerament l’Ainoa ha fet la lectura en veu alta, llegint un fragment del llibre “Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo” de l’Albert Espinosa.

Després d’això, la Ingrid i la Gina han presentat l’actualitat educativa de la quinzena del 16 de novembre al 2 de desembre. Les notícies més destacades han estat les retallades de les beques ERASMUS i l’aprovació de la Llei Wert (136 vots a favor, 81 en contra i 3 en blanc), fent algunes modificacions de la inicial, com per exemple la desaparició de l’assignatura de ciències pel món contemporani i la de tecnologia, la qual només podran cursar aquells alumnes que vulguin estudiar cicles formatius. Pel que fa a l’assignatura de filosofia, ja no serà obligatòria, només la podran triar aquells que cursin batxillerat social.
Una altra modificació serà la realització de la prova de selectivitat, la qual la realitzaran aquells alumnes que cursin segon de batxillerat abans del curs 2017-2018.

Penso que aquesta llei provoca un endarreriment per l’educació i que no s’hauria d’haver aprovat, ja que només la recolzen aquells que pertanyen al partit popular.

Desprès de tancar el debat que ha sorgit amb l’actualitat educativa, l’Ainoa ha llegit un article d’opinió de la Vanguardia titulat “El nivell cultural dels futurs mestres”. Argumenten que els mestres actuals no són excel·lents, ja que fan moltes faltes d’ortografia i no dominen les matèries troncals. Un altre tema que destacava l’article era la poca valoració que té aquesta professió en el món actual. Aquesta afirmació va obrir un gran debat en el nostre seminari ja que moltes persones ens diuen que aquesta carrera és molt fàcil d’estudiar perquè només pintem i juguem.

Jo penso que les persones haurien de canviar el seu punt de vista de la professió, ja que en un futur els seus fills estaran al nostre càrrec i nosaltres serem els encarregats d’una gran part de la seva educació. Per aquest motiu haurien de reconèixer el mèrit que tenim en mantenir l’ordre en una classe plena de nens i alhora intentar que aprenguin el màxim possible.

A continuació hem presentat els vídeos que havíem de realitzar sobre la nostra experiència i vivències personals de la setmana de pràctiques i reflexió educativa. En general tots els vídeos han estat molt ben elaborats, a continuació us mostro el que vaig fer jo:




Per últim la Rosa ens va tornar els treballs del llibre “Documentar, una mirada nova” amb les valoracions i correccions que va veure que podríem millorar. Ens va demanar que miréssim sobretot les faltes d’ortografia i tots els apunts que ens havia fet sobre el treball. Per tal d’aprofundir més en els temes que havíem seleccionat nosaltres, l’haurem de tornar a repetir i tornar-li quan puguem. 

divendres, 15 de novembre del 2013

Com sona?

Avui ha estat l’últim dia de la setmana de pràctiques. A les 12 començava un espectacle musical dedicat a infants de 0 a 3 anys, tot i que ens l’han fet pels estudiants d’educació infantil.

Títol del grup
Quan hem arribat, la professora de música (Marialluisa) ens ha explicat que els que composaven el grup (3 nois que tocaven els intruments i una noia que cantava) eren ex-alumnes de la nostra universitat, els quals es van treure el grau d’educació infantil i es van especialitzar en música.

Al començament pensava que seria una activitat una mica avorrida, però les meves expectatives van canviar a mesura que passava el temps.

L’actuació consistia en cantar diferents cançons infantils (moltes de les quals hem estudiat a classe) acompanyades d’instruments i una petita representació de les cançons.

La primera cançó que hem escoltat ha sigut la de les pedres, la qual ha estar acompanyada per una representació de pedres de diferents mides. La cantant las ha anat posant davant dels instruments que tocaven aquesta cançó, col·locant la més gran davant de l’instrument greu i la més petita davant de l’instrument agut.

La següent cançó presentada ha sigut la de Així fan, els petits bonics titelles, la representació de la qual ha estat fet amb dos titelles de mans. Seguidament, hem cantat tot junts la cançó de Surt sol solet, en la qual la cantant ha anat obrint una caixa deixant sortir un dibuix del sol i un altre de Sant Jordi a la punta.

Després d’aquesta hem fet una cançó que tractava sobre un ocellet, amb la qual cosa la cantant interactuava amb el públic preguntant-li el nom d’alguns alumnes i fent que l’ocell li donés un petó.

Fotografía de l'actuació
A part d’aquestes, hem cantat moltes més com per exemple Si la barqueta es tomba, Peix peixet, 1-2-3 la tortuga, plou i fa sol i la moxaina d’Aquest és el pare, la qual ha estat convertida en cançó.

La segona part de l’activitat ha estat més interactiva, ja que ens ha fet aixecar-nos, posar-nos en rotllana i ballar un conjunt de cançons seguint els passos que ens mostrava la noia.
La primera cançó que hem cantat ha sigut Plantar cols, seguit d’En Joan Petit quan balla, el Genant del pi i, per últim, el Bugui bugui.

Els instruments que han utilitzat durant tota l’actuació han sigut la guitarra, el violoncel, el contrabaix (aquests tres últims utilitzats en gairebé totes les cançons), la flauta travessera, el saxofon, l’harmònica, un piano petit, cascavells, tubs de plàstic de diferents mides i un ukelele (aquests últims utilitzats esporàdicament en les diferents cançons).

Aquesta activitat ha sigut de les que més m’han agradat de tota la setmana, ja que penso que és una actuació molt gratificant pels infants. Crec que els hi podria agradar igual o més que a nosaltres i és una forma molt diferent i dinàmica de treballar la música i aprendre instruments.


Fotografía de l'actuació

Segon dia de pràctiques a l'Escola Bressol "Les Figueretes" de Mataró

Avui ha sigut el segon dia de pràctiques a l’escola bressol “Les Figueretes” de Mataró.

Llista d'absència amb les fotografíes dels nens
A diferència d’ahir, avui m’ha tocat anar amb la Cristina, l’altre alumne de tercer de la universitat. Ella està fent pràctiques a la classe de nens de 2 a 3 anys.

Quan hem arribat, no hi havia gaires nens i han anat arribant de mica en mica. Cada cop que arribava un nen, havia d’agafar la seva fotografia i col·locar-la a un mural on apareixia una caseta per tal que els alumnes es fixessin qui hi havia a la classe i qui no havia vingut.

La classe disposava de diferents racons de joc (en un hi havia el racó de la cuina, un altre era dedicat a la pintura, un altre de la música, contes...) i al mig de la classe, sobre les taules, la professora havia preparat una activitat que consistia en fer “collarets” passant unes boles grans per un cordill.

Al principi hi havia molts nens interessats per aquesta activitat, feien molts collars i desprès se’l posaven pel coll imitant a un collar.  Desprès d’haver estat una estona fent aquesta activitat, molts nens es van cansar i van voler jugar en els diferents racons distribuïts per la classe o en l’altre activitat proposada per la professora. Aquesta última consistia en enganxar uns gomets a un mural que va col·locar l’educadora al terra. Molts nens van estar molts distrets amb aquesta activitat ja que els hi costava molt treure’l del paper i enganxar-ho al mural.

Quan l’educadora va creure convenient, va començar a cantar una cançó que els infants van relacionar amb l’hora de guardar les joguines. Un cop l’aula estava recollida, tots els nens es van seure en les escales de la classe i la tutora els hi va explicar el conte de “La rinxols d’or”.

Un cop van acabar d’escoltar el conte la professora els hi va preparar a la taula de la classe uns plats amb la fruita que menjarien per esmorçar, i va anar cridant als infants per que anessin anant al lavabo abans de baixar al pati.

Terrassa de la classe dels nens de dos anys
Avui, en diferència amb ahir, el pati estava ple de motos i cotxes on els nens podien pujar sense barallar-se i donar voltes per tot el recinte. Els nens han estat més moguts que ahir ja que l’activitat que se’ls deixava fer avui els permetia córrer i cansar-se més.

Un cop acabada l’hora del pati, hem pujat a la classe i els infants s’han assegut directament al terra amb el got a la mà: tocava veure una mica d’aigua per recuperar forces.

La següent activitat que han fet ha sigut el joc lliure en els diferents racons de la classe i jugar amb peces de construcció que ha disposat la tutora sobre les taules.

Els pares han anat arribant de mica en mica per endur-se’n als infants a menjar a cassa, i nosaltres (la Cristina i jo) hem portat als nens que es quedaven a dinar a l’escola a l’aula preparada per dinar.

La majoria dels nens ja sabien menjar sols fet a l’edat que tenen, encara que calia ajudar-los sovint per que els hi donés temps per anar a dormir. Un cop tots els nens han acabat de menjar, la Cristina i jo hem marxat.

Aquests dos dies m’han agradat molt, ja que treballar amb nens és un dels somnis que he tingut des de sempre. Aquesta experiència es la segona vegada que la visc. L’altre cop que vaig fer pràctiques va ser l’any passat en el cicle superior i, per lo tant, més o menys ja sabia com es desenvolupava el dia a dia a una escola bressol.

Tot i que ja havia viscut l’experiència, he trobat moltes diferències a l’altre escola on vaig estar, ja que cada professora utilitza els seus mètodes per ensenyar i, encara que alguns s’assemblin, sempre fan coses noves de les quals aprendràs diàriament. 


Classe dels nens de dos anys
Classe dels nens de dos anys


dijous, 14 de novembre del 2013

Primer dia de pràctiques a l'Escola Bressol "Les Figueretes" de Matarò

Ahir dimecres dia 13 de novembre vaig començar els dos dies de pràctiques a l'escola bressol "Les Figueretes" en les classes dels nens d’un i dos anys.

Cartell de l'escola bressol
Com ja vaig dir la setmana passada, dos alumnes de tercer de la meva universitat em van apadrinar per tal de poder anar amb elles a l’escola on estaven fent pràctiques.

Quan vaig arribar el primer dia, la directora del centre em va ensenyar totes les instal·lacions de l’escola bressol i les classes on es trobaven els alumnes. A l’escola bressol podíem trobar una classe de lactants, dos de nens de 2 anys i tres classes d’alumnes de 3 anys.

Dimecres vaig estar amb la Laia. Ella estava a una classe de nens d’un any. Quan vam arribar gairebé no hi havien nens, ja que eren les 9h del matí i encara no havien arribat tots. En aquesta escola bressol els pares tenen llibertat total per portar als seus fills a l’hora que ells vulguin.

Al llarg de la primera hora van anar arribant tots els nens de la classe, menys alguns que es trobaven malament i no van assistir.

A les 10h aproximadament van començar una activitat d’experimentació la qual consistia en desgranar un blat de moro per tal de que els nens experimentessin el seu tacte, i que veiessin la diferència que hi havia entre el blat de moro amb les fulles i desgranat.

Al principi de l’activitat tot anava molt be i els nens estaven molt entretinguts intentant desgranar el blat de moro. Però com ja sabem els infants de seguida es cansen i l’activitat es pot tornar un descontrol si no la talles a l’hora apropiada. Els nens es van començar a cansar d’estar-se quiets a la taula i van començar a llançar el blat de moro per tota la classe. Un cop la tutora va veure la situació de la classe, va decidir acabar l’activitat i guardar el material.

Pati de l'escola bressol
Després d’aquesta activitat vam anar al pati per que els infants fessin joc lliure. El pati estava ple de cubs i pales per jugar amb sorra, hi havia un tobogan i una caseta de plàstic per que poguessin jugar, i al segon nivell del pati havia una altra caseta de fusta per que juguessin.

Passada una bona estona, la tutora va decidir que era hora d’entrar a la classe. Va seure tots els nens en rotllana i els va donar una galeta o un bastó per esmorçar. Un cop havien acabat el que estaven menjant, els va deixar que juguessin amb els materials que tenien a l’abast a la classe, fins que van anar venint els pares i els avis a recollir-los per anar-se a menjar a casa.

Per la tarda, vam entrar a les 15h a la classe. Com al matí, els nens van anar arribant. Una estona més tard, vam sortir al pati per que els nens juguessin a l’aire lliure. Tenien a l’abast els mateixos materials que al dematí, així que cada nen podia jugar amb el que volgués. A mitja tarda, la tutora els va fer entrar a la classe i va preparar les taules i cadires amb el menjà que els donaria per berenar. Un cop havia canviat els bolquers dels nens i havia rentat les mans després d’haver anat al pati, els hi va fer seure en el seu lloc i els hi va repartir l’entrepà a trossets petits per que cada nen mengés autònomament i al seu ritme. Un cop que van acabar de berenar, els hi va deixar que juguessin amb els materials que hi havia a la classe fins que van anar arribant els pares per endur-se’ls a casa.

Ja eren les 18h, hora de tornar a casa!


Classe dels nens d'un any
Classe dels nens d'un any

dimecres, 13 de novembre del 2013

Visita al MNAC

Fotografía realitzada a la sortida
Ahir dimarts hem anat al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) a fer una activitat anomenada “Històries en relleu” adreçada a alumnes de P4 a segon de primària.

La guia que ens ha fet les activitats ens ha explicat primerament la metodologia que utilitzen en fer l’explicació d’aquestes i ens ha fet les activitats com si nosaltres mateixos fóssim els infants.

A través d’una historia sobre un escultor i un músic, la guia ens ha pogut explicar els diferents tipus de materials que utilitzen els escultors per fer les seves obres.

Per altre banda, a cada activitat realitzada la guia ens explicava les preguntes i respostes que solen fer els infants i els recursos que podem utilitzar per ensenyar els conceptes que ens interessa que aprenguin.

A continuació ens ha donat una bola de plastilina per manipular-la, pessigar-la, aplastar-la, donar cops al ritme de la música, etc. per tal de treballar el desenvolupament auditiu amb el motor.

Fotografía de les obres
Després d’aquesta activitat hem fet una altra la qual consistia a fer moviments de ballarina alhora que escoltàvem música i, quan aquesta parava, havíem d’estar-nos quiets com l’estàtua que estàvem observant (La gran ballarina II, de Pablo Gargallo).

L’ultima activitat que hem realitzat dintre del recinte del museu on es trobaven les escultures ha sigut l’observació de la obra “Nit de lluna” de Cristòfol, el qual va realitzar com a record de la seva mare. La guia ens ha preguntat quin objecte ens recordaven a una persona concreta.

Per acabar la visita, la guia ens ha portat a una sala por fer activitats més dinàmiques i sense l’observació de cap escultura. Primerament hem fet l’activitat del reposat fent relleus en una tela platejada i intentar endevinar amb quina part del cos estaven tocant la tela.

Aquestes activitats m’han semblant interessats ja que hem pogut viure una altra manera d’ensenyar l’art i els tipus de materials que existeixen per fer escultures, una metodologia diferent i dinàmica on els infants poden aprendre molt.

Fotografía de l'activitat

dimarts, 12 de novembre del 2013

Travessa d'orientació per la muntanya

Dilluns dia 11 de novembre (començament de la setmana de pràctiques) no només vam assistir a la conferència del Jaume Cela. A les 11 del matí havíem d’estar a l’estació de ferrocarril “Baixador de Vallvidriera” per tal de començar la travessa d’orientació que ens va organitzar la Dolors.

En grups de 6 a 8 persones vam anar sortint en intervals de 5 minuts per tal de començar l’activitat. Al principi anava tot perfecte, però hi ha haver un moment en que ens vam equivocar de camí i ens vam perdre per la muntanya. Ens vam trobar diversos grups que els hi va passar el mateix i, tots junts, vam intentar buscar el camí que havíem de seguir.

La ruta començava a Vallvidriera i terminava a Sant Cugat. En total vam fer 12 km de trajecte (i una mica més en el moment en què ens vam perdre) i vam trigar gairebé 4 hores en fer-lo. Alhora havíem d’anar omplint unes preguntes sobre la natura que portàvem escrites, les quals les haurem d’entregar el proper dia a la classe d’educació física.

A mesura que passaven les hores els ànims s’anaven esgotant ja que no estem acostumats a fer tants quilometres i estàvem força cansats de caminar.

L’experiència va ser molt gratificant ja que m’ho vaig passar molt bé al costat dels meus companys, tot i que jo faria el camí una mica més curt.



Fotografía realitzada durant l'activitat
Fotografía realitzada durant l'activitat

Fotografía realitzada durant l'activitat

Conferència Jaume Cela

Dilluns dia 11 de novembre va començar la setmana de reflexió i pràctiques educatives. Durant tota la setmana hem estat fent activitats relacionades amb les matèries que donem a classe.

Per començar la setmana, dilluns vam assistir a una conferència donada pel Jaume Cela, mestre a l’escola de Bellaterra i autor de més de 60 llibres d’educació, entre d’altres. Porta al voltant de 45 anys en el món de l’educació, cosa que feia la conferència molt interessant gràcies a la seva experiència.

Per començar el discurs ens va conscienciar de que nosaltres donarem classes a nens que viuran en un futur que nosaltres desconeixem. Per aquest motiu ens diu que els mestres som els gestors de la incertesa i, encara que vivim en un món envoltat de tecnologia, tenim moltes incògnites.

En Jaume va insistir molt en el concepte de que la societat actual pateix una gran acceleració, sotmeses per les tecnologies i pel fet d’estar sempre en contacte.

Mai hem tingut tanta pressió a l’educació com actualment, causada per l’acceleració. L’escola i la família han de treballar conjuntament per tal de que els infants arribin a ser autònoms i som nosaltres els que els hem de mostrar el camí. Abans es tenia molt clar que era bo i què era dolent, ja que l’església, l’escola i la família transmetia el mateix missatge. Ara les coses són molt diferents ja que l’opinió de l’escola i de les famílies moltes vegades estan oposades.

Per altra banda també ens va explicar que era necessari que totes les escoles arribin a un consens curricular el qual estigui format pel plurilingüisme i la pluralitat, el consum amb criteri, la preservació del medi i l’ús de les noves tecnologies.

Segons en Jaume, la funció del mestre, a part de tot lo mencionat anteriorment, haurà d’acollir a les criatures en la situació que arribin, hem de mostrar el món sencer, no només el que nosaltres vulguem, sinó tot. I per últim acompanyar als nostres alumnes en el seu camí.

A continuació ens va parlar sobre els quatre reptes que han de superar els mestres de l’escola d’avui en dia:
  • Primer repte: deixar que les criatures siguin criatures. No hem de tractar-los com si fossin adults, sinó hem d’aprendre a donar-li el que necessiten i deixar-los jugar molt, no tenint una agenda plena d’activitats extraescolars. Va utilitzar una cita molt interessant: “El nen estressa, no s’estressa”.
  • Segon repte: elaborar un currículum que sigui rellevant, ajudant a crear una veu pròpia amb autonomia i responsabilitat. Nosaltres com a mestres haurem de donar resposta a les següents qüestions:
    • Què hem d’ensenyar que ajudi a viure en aquest món tan complex?
    • Quina relació ha d’haver entre el present i la tradició?
    • De quina manera el currículum ens pot ajudar a treure partit contra la injustícia social?
Cela va donar resposta a aquestes preguntes argumentant que el currículum ha de donar als alumnes esperances de futur. Els centres han de ser el més inclusiu possibles, sent les aules un espai de conflicte social i cognitiu.
  • Tercer repte: que les escoles siguin lo més inclusives possibles. Els nens han d’acomodar-se a l’escola i si l’escola no acull al nen amb problemàtiques poden fracassar, la lògica de l’execució ha de sortir de l’escola, ja que tots els nens són una peça única i tot això passa per la via emocional si no té confort en l’escola no aprendran amb fluïdesa. No hem de malmetre l’autoestima de l’alumne.
  • Quart repte: hem de donar sentit a allò que fem. Hem de fer rellevant i atractiu allò que els infants han d’aprendre. Podem donar reptes perquè els nens investiguin, experimentin i puguin superar-los. Els mestres han de fer activitats interessants no només atendre als llibres de text.
Per últim cal dir que hem d’estimar als nostres alumnes per igual o fer veure que l’estimem.


Jaume Cela a la conferència en l'Auditori

dimarts, 5 de novembre del 2013

Diari de seminari: coneixem a la nostra padrina!

Aquesta setmana les classes de seminari han estat molt diferents. Dilluns ens vam reunir a una aula diferent de les classes habituals de seminari on vam conèixer a la nostra padrina de pràctiques. En el meu cas, la meva padrina es diu Laia Paniello i el proper dia 13 de novembre aniré amb ella a l’Escola Bressol Les figueretes a la classe de 2 a 3 anys, per poder endinsar-me en el món de l’educació d’una manera pràctica.

La Laia, com totes les padrines de les meves companyes, va elaborar un pòster sobre l’escola on està fent les pràctiques. En aquest pòster explica els trets d’identitat de l’escola (pública, laica i catalana), els aspectes organitzatius, el context escolar del centre, el concepte d’infant, l’importància de la relació família-escola i com treballen en el centre.

Tot i que només he conegut a la Laia, tindré una altra padrina pel dia 14 de novembre amb la qual estaré en la classe de 1 a 2 anys. Ella es diu Cristina Villaronga i la coneixeré el primer dia de pràctiques a l’escola.


Pòster fet per la Laia sobre l'EB les figueretes


Avui dimarts també hem tingut seminari. La classe ha començat com les de tots els dies: primer ha fet la lectura en veu alta la Ivette, la qual ens ha llegit un document sobre la importància dels massatges als infants. Seguidament, la Maria ha fet la descripció i interpretació de la imatge sobre una fotografia en la qual sortia una parella amb el seu infant.

Per últim tocava fer l’exposició sobre l¡actualitat educativa del últims 15 dies, però no va ser possible fer-la perquè va sorgir un debat sobre un treball que hem d’entregar divendres a l’assignatura de COED. Aquest treball consisteix en elaborar uns apunts sobre el llibre “Com parlar bé en públic”.

Aquest debat es va crear perquè algunes persones de la classe deien que els seus apunts ocupaven massa i altres deien que això passava perquè la forma de sintetitzar que teníem era molt incomplerta.

En definitiva jo penso que cada persona té la seva forma de prendre apunts i fer resums, ja que ho tenen que fer de forma que a l’hora d’estudiar sigui millor per a ella.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Diari de seminari: primeres pràctiques!

Aquesta setmana les classes de seminari han estat molt interessants.

Dilluns vam començar amb la lectura en veu alta de l’Esther Argelich la qual va llegir un fragment del llibre “Somriure de Bombai”. Després d’això vam fer la descripció de la imatge de la Laura Puertas amb una fotografia del quadre “La nit estelada” de Van Gogh, i la Núria Pujol amb una fotografia feta en el viatge que va fer amb la seva família a la Xina.

La classe va prosseguir amb una explicació de la setmana de pràctiques i reflexió educativa que farem la setmana de l’11 al 15 de novembre i les activitats que realitzaríem surant aquests dies.

Dilluns assistirem a una conferència a l’auditori i, després, farem una ruta de tres hores amb la professora d’educació física.

Dimarts la Roser (professora de plàstica) ha organitzat una sortida al MNAC on realitzarem tallers relacionats amb la matèria.

Els dies més importants per nosaltres són dimecres i dijous, ja que una alumna de 3er de la nostra facultat ens apadrina i ens porta a l’escola on està fent pràctiques per que posem en pràctica lo après fins al moment a les classes.

Per últim, divendres haurem d’assistir a dues conferències fetes al auditori de la facultat.