Última entrada del blog!

Hola a tots!

Aquesta és l’última entada del bloc que faré aquest semestre. M’agradaria dir que el fet de fer el blog, al principi no m’agradava gens, però mica en mica m’ha servit per fer un repàs de tot allò que he estat fent durant aquests tres mesos.

M’ha portat molt de temps fer totes les entrades, encara que penso que serà profitosa en un futur a l’hora de recordar tots aquells programes coneguts a GTIC, o aquelles activitats realitzades a COED, Educació Física, Plàstica, etc.

Intentaré poder actualitzar el blog el semestre que ve i no deixar de fer publicacions de tot allò que penso que és interessant.

Moltes gràcies a aquells que heu anat seguint totes les entrades que he anat fent i només em queda desitjar-vos...

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU!

El bon comunicador

Avui hem realitzat la presentació del treball del bon comunicador. Aquest treball ens ho van encomanar a principi d’octubre per l’assignatura de GTIC i COED.

Components del grup de treball

El grup per realitzar el treball estava composat per sis persones: Marina Vives, Sandra Pujol, Sílvia Ricart, Ainoa Sarroca, Meritxell Rodríguez i jo, Noelia Montero.

Vam triar a Antoni Bassas com al comunicador al qual havíem de fer el seguiment. Durant aproximadament tres mesos vam seguir a aquest periodista a tots els mitjans de comunicació que sortia (Twitter, TV3, Diari Ara, Facebook, etc).

Per tal de tenir organitzat el nostre seguiment, hem utilitzat el google sites, per anar penjant tots aquells enllaços on sortia parlant el nostre comunicació. Per realitzar la nostra presentació hem fet un blog, creant entrades sobre els diferents mitjans on el podem trobar, explicant la seva trajectòria professional, i utilitzant altres programes com el mapa conceptual i el padlet, per exposar diferents conceptes.

La presentació havia de durar 4-5 minuts i només podia parlar un membre del grup. En el nostre cas vam escollir a la Marina Vives, ja que pensàvem que era la que més dominava el català i la seva pronunciació.

Si voleu donar-li un cop d’ull al bloc que vam crear feu click aquí.

Penso que aquest treball ens ha servit per posar en pràctica molts dels programes utilitzats en les classes de GTIC. Per altra banda, gràcies al decàleg treballat a les classes de COED sobre com parlar bé en públic, hem pogut analitzar els discursos que feia per poder saber si seguia les consignes d’un bon comunicador. Com a conclusió podem dir que Antoni Bassas és un molt bon comunicador, ja que compleix amb la majoria de requisits per a ser-lo.

Recitem un poema

Divendres de la setmana passada i avui, hem fer la recitació de la poesia que feia temps que la Rosa havia preparat per la classe de COED.

El primer dia van recitar, aproximadament la meitat de la classe, aquelles poesies que havien triat prèviament. Aquestes recitacions han sigut individuals i algunes en parelles.

Havíem de dir-la de memòria, encara que hi havia una alumna que feia d’apuntadora per si ens perdíem en algun moment. Els autors escollits han estat molt variats: Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres. Encara que el segon dia vam fer un gran incís en Joana Raspall, ja que va morir feia uns dies a l’edat de 100 anys.

La gran majoria de persones que sortien a fer la recitació demanava que tots tanquéssim els ulls, ja que elles se sentien més tranquil·les a l’hora de recitar-lo. Un altre avantatge d’aquest fet era l’augment de la concentració a l’hora d’escoltar als nostres companys, ja que ens centraven en un únic sentit: l’oïda.

El poema que vaig triar jo per dur a terme la recitació va ser “Per no estimar-te”, de Miquel Martí i Pol

Per no estimar-te

Per no estimar-te estimaré la veu
d'allò que em diu tot el que tu no goses.
Per no marcir-les, he estimat només
el perfum de les roses.

Per no estimar-te oblidaré el neguit
i em faré una cançó amb l'alegria,
una cançó per dir-la cada nit
com qui diu una rara lletania.

Per no estimar-te, t'he estimat molt més
i ara dins meu tot és la teva crida.
Ni inquietud ni plany; tu, tu només
meravellosament emperesida.

Amb aquestes classes de COED dedicades a la poesia, he esbrinat una nova forma d’expressió que utilitzen moltes persones per dir allò que senten o pensen. Crec que és un bon mètode per utilitzar, ja que gairebé sempre utilitzem la narració per explicar les nostres vivències.

Al final de la classe la Rosa ens ha fet incís en el tema de la pronunciació dels fonemes en llengua catalana. Hens hem dividit en dos grups: un que creia que pronunciava força bé la LL, tant a principi de paraula, enmig o al fina. Per altra banda trobàvem aquells que pensaven que aquesta pronunciació no la feien correctament.

Un cop dividits en els grups, la Rosa ha escrit una sèrie de paraules a la pissarra, les quals contenien la LL al principi, al final o enmig. Un per un hem hagut de dir una paraula de cada, i un altre company ens classificava segons el que ell creia (si sap pronunciar-la, depenent de la posició sap o no, i no sap pronunciar-les).

Jo al principi hem vaig classificar en el grup dels que no sabien pronunciar-les. Però un cop llegides en veu alta, he anat a parar en el grup de persones que sabien pronunciar-la en totes les posicions de la paraula.

Aquesta activitat ens ha servit per adonar-nos que no es tan fàcil pronunciar correctament tots els fonemes d’aquesta llengua. Crec que aquest concepte és molt important per la professió que estic estudiant, ja que nosaltres som uns dels encarregats d’ensenyar als infants a pronunciar correctament la llengua catalana.

Treball d'identitat i territori

Ahir va se el tercer dia d’exposicions del treball d’identitat i territori. Han presentat el seu treball aproximadament vuit parelles. Els temes triats han tornat a ser molt diversos. Hi havia treballs sobre la satisfacció d’ajudar, la llar d’infants, el mètode Montessori, etc. Entre ells estava el de la ONG aldeas infantiles SOS, el tema escollit per la Marina Vilaret i per mi.

La Marina i jo vam estar parlant un dia per saber què coses teníem en comú, fins que ens vam assabentar que tant la seva família com jo, érem sòcies de la mateixa ONG. Aquesta ajuda a aquelles famílies que estan absentes de recursos materials i econòmics per poder sortien endavant dia a dia, donant-li suport per que puguin cobrir les seves necessitats bàsiques.

Una altra acció que fan és construir llogarets per aquells nens que no tenen pares i es troben en orfenats. En aquests llogarets conviuen tots els nens i adolescents, als quals se li ofereixen una mare SOS que els i ajuda en el dia a dia.

Penso que aportant una mínima quantitat de diners al mes o a l’any, pots ajudar a millorar la vida de moltes famílies que realment ho necessiten. Com també pots fer-te voluntari d’aquells projectes que es duen a terme en l’organització.

Si voleu trobar més informació sobre aquesta ONG, feu click aquí.

A continuació us mostro el suport audiovisual que vam utilitzar per tal de portar a terme la nostra exposició: 

Segona setmana d'exposicions

Ahir vam tornar a fer les exposicions d’identitat i territori. Ja era el segon dia d’aquestes presentacions i les diferències es van notar molt.

Aquelles consignes que s’havien explicat la setmana anterior ja les van posar en pràctica moltes de les parelles que van sortir ahir. El tipus de suport audiovisual va millorar, incorporant noves estructures a aquestes, i l’expressió a l’hora de desenvolupar el discurs.

Van sortir aproximadament nou parelles amb temes molt diversos com per exemple: la fam al món, el català en l’àmbit educatiu, nens i mascotes, lluny de casa...

Entre aquests temes vull destacar un que hem va agradar bastant: Els taps solidaris. Aquest tema tracta sobre una acció solidària que s’està portant a terme en el nostre país, per aquelles persones que necessiten ajuts econòmics per problemes de salut.

Aquesta acció consisteix en recollir tot tipus de taps de plàstic dels envasos que utilitzem i llancem diàriament, per tal de donar-li a aquelles persones que ho necessiten. Aquestes famílies els porten a una planta de reciclatge i els hi intercanvien per diners. Per cada tona de taps que el porten, guanyen 200-300€. Aquests diners els utilitzen per comprar una cadira de rodes, pagar operacions realitzades a països externs al nostre, etc.

Aquesta penso que és una bona acció per tal d’ajudar a les famílies que ho necessiten, ja que no tots tenen tanta sort de tenir recursos suficients per pagar els tractaments que necessiten.

Al acabar les exposicions els professors ens han tornat a donar unes consignes diferents per tal d’anar millorant dia a dia els nostres treballs. La propera setmana ens toca exposar el nostre treball a la Marina i a mi, així que haurem de retocar algunes coses per tal de desenvolupar-la correctament.

Poesia

Ahir a la classe de COED, la Rosa ens va recordar que d’aquí a poc haurem de recitar un poema de l’autor que vulguem. Encara he de triar el que recitaré, encara que ja he mirat diversos autors i n’he fet una tria d’alguns.

Per tal de posar un exemple sobre la recitació de la poesia, hem dit en veu alta un poema molt conegut pels infants, el qual vaig recitar sovint quan era petita.

A continuació el deixo escrit per tal que pugueu saber de quin poema es tracta:

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 

Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Decàleg: Com parlar bé en públic (2)

Avui a la classe de COED vam acabar el decàleg que vam començar fa dues setmanes aproximadament. Ens vam quedar pel punt 7, el qual deia que l’orador havia de tenir una bona posició del cos, per donar una bona imatge i per deixar que la veu flueixi amb facilitat cap a l’exterior. 

A continuació us mostro com va acabar aquest decàleg elaborat entre tots els alumnes de l’assignatura:

8. Control de la veu: és un tret d’identitat que ens identifica com a persona, però a l’hora és una eina de treball pel que fa a la nostra professió, un suport de la comunicació i un instrument molt fràgil. Per aquest motiu hem de tenir en compte diversos factors pel que fa aquesta eina: hem de parlar amb un volum adequat per que ens escoltin tots aquells als quals estem parlant, però evitant fer-nos mal i fastidiar-nos la veu, hem de realitzar el discurs amb una velocitat que permeti al públic a assimilar allò que diem, i vocalitzar correctament per que ens entenguin tots aquells que ens escoltin.

9. Tot discurs ha de tenir una estructura: introducció, desenvolupament i conclusió. Al llarg del discurs hem d’anar repetint la idea principal, utilitzant diversos punts de vista o maneres de dir-ho, per tal de fer un incís sobre ella.

10. Hem de posar exemples i comparacions d’allò que estem dient per tal que quedi ben clar el que expliquem.

Realitzar aquest decàleg ha estat molt útil, ja que el podem guardar i treure'l en qualsevol moment que realitzem una exposició. Considero, que és molt important tenir clars aquests deu punts, ja que així estarem més segurs i mostrarem seguretat davant del públic.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

En l'estructura del discurs, podem trobar:

• Introducció: on es presenten el tema i els objectiu (5-10%).
• Desenvolupament: on es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (80-90%).
• Conclusió: on es fa un síntesi final i es tanca el discurs (5-10%).

 Un cop dit això, ampliarem cada apartat. Per tant, pel que fa la introducció:

• En el públic, si es fa un bon començament, aquest mostra més interès i crea l’expectació necessària per mantenir-la.
• En l’orador, si aconsegueix fer un bon començament, guanyarà seguretat, ja que al principi s’acostuma a utilitzar recursos que generen inseguretat.

Així doncs, direm que "Allò que comença bé, està mig acabat". Les fórmules introductòries que podem utilitzar són:

1. Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
2. Presentació d’objectius: explicitar-los motiva i centra l’atenció dels oients.
3. Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
4. Preguntes: una manera d’anticipar-se.
5. Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori.
6. Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
7. Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.
8. Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Pel que fa al desenvolupament, hi trobarem els arguments i idees, les quals han de ser poques però ben desenvolupades. S’ha de fer una selecció i posar en ordre les idees segons l’objectiu del discurs que pot ser:

• Per informar: podem utilitzar una estructura descriptiva o cronològica.
• Per a convèncer: utilitzarem una estructura inductiva o SAP, és a dir, informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D’específic a general.

Per mantenir l’atenció del públic l’orador utilitzarà l’humor, anècdotes, etc.

Finalment pel que fa la conclusió, les seves funcions bàsiques són:

• Tancar el discurs.
• Agafar les 3 o 4 idees principals i oferir una visió global del missatge.
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat és molt important.

Allò que diguem o no serà el que determini el contingut que  el nostre públic capti. També, hem de tenir fórmules de tancament, com ara:

• Connectar amb la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l’acció.
• Anunci d’un esdeveniment futur.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiments. 

Per altra banda, també hem tractat quina és la llengua que hem d'utilitzar en un discurs expositiu. Aquesta:

• Ha de ser neutra, precisa i accessible.
• No ha d’estar influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris: els connectors que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en canvi...) i també els marcadors textuals que ordenin el discurs (en primer lloc, en segon lloc, en resum...).
• Connectors lògics: connecten les idees seguint una lògica (per tant, ja que, com a conseqüència...)
• Marcadors textuals: marquen en el text quin lloc ocupen les idees en el discurs.

Comencen les exposicions d'identitat i territori

Avui han començat les exposicions d’identitat i territori per l’assignatura de COED i GTIC.

Aquest treball es realitza en parelles i s’ha d’exposar en un temps de 8-10 minuts màxim. Tracta de desenvolupar un tema relacionat amb el territori i la identitat que convenci el públic, és a dir, un tema en comú que ens hagi canviat la vida d’alguna manera.

Aquesta presentació l’haurem de fer amb el suport d’algun mitjà audiovisual que haguem utilitzat a classe, ja que els professors avaluaran si esta adequat el suport al tipus de presentació, com desenvolupem el nostre discurs, la forma d’expressar-nos com a orador, és a dir, tot allò que hem estat treballant en aquests dos mòduls.

Avui han presentat els seus treballs de territori set parelles de classe. Els temes que havien escollit eren molt variats, encara que predominaven els esports com el bàsquet. Altres exposicions fetes eren sobre l’autisme, el maltractament infantil, les càmeres de fotografia, els pobles, etc.

Els que estàvem com a públic havíem de fer en un full una critica constructiva de cada grup on valoràvem els punts positius, les coses que canviaríem i què pensàvem sobre el suport audiovisual utilitzat.

Un cop acabades les exposicions, la Rosa i en Jordi ens han explicat allò que podríem millorar com per exemple la lingüística (no dir barbarismes, faltes d’ortografia, etc), l’estructuració de les exposicions, etc.

Aquestes consignes ens serviran per aprendre a realitzar una bona presentació dels treballs i dur una bona exposició en front de una classe plena de gent.

Encara queden tres setmanes d’exposicions, amb la qual cosa penso que cada cop les presentacions estaran millor elaborades.

Decàleg: Com parlar bé en públic (1)

Aquesta entrada anirà dedicada als continguts treballats a la classe de COED d’ahir.

Fa uns dies la professora de COED ens va demanar que llegíssim el llibre “Com parlar bé en públic”, el qual consisteix en una mena de manual en el que s’explica tot allò que hem de fer i el que no a l’hora de fer un discurs davant de gent.

Ahir va ser el dia en que havíem d’entregar a la Roser un esquema resum amb les idees principals del llibre. Un cop a la classe, vam elaborar un decàleg conjuntament per destacar els  punts principals que hem de portar a terme en un discurs:

1. Control dels nervis: si el parlar en public ens causa una sensació de nerviosisme hem de fer servir tècniques per tal de minimitzar-los, com per exemple tenir un control de la respiració. Hem d’evitar els tics nerviosos i evitar tenir objectes a la mà que puguin distreure’ns del que hem d’explicar. Hem de prendre consciència que estem nerviosos i acceptar-ho. No hem de posar-nos darrere d’objectes com taules, ja que podem donar impressió d’amagar-nos.  Per acabar hem de preparar-nos be el discurs prèviament per tal d’augmentar la concentració a l’hora de portar-lo a terme.
2.  Elaboració d’un guió: és fonamental, ja que es considera la carcassa del discurs. El guió ha d’estar ben estructurat per tal de ser entenedor per nosaltres. Ha de contenir la introducció, el desenvolupament i la conclusió del discurs. Només ha de contenir les idees principals de forma esquemàtica per evitar acabar llegint tot el text. El guió l’hem de memoritzar però el discurs no, això significa que el guió només servirà com a suport del nostre discurs. A l’hora d’elaborar el guió s’han de tenir en compte les característiques del públic com pot ser l’edat, especialització... Per últim cal tenir en compte el grau d’atenció del públic , ja que aquest varia en el transcurs del discurs. Els punts de màxima atenció són el principi i quan la gent s’adona que ja s’està acabant.
3. Dominar la llengua: pel que fa a la fonologia, la morfologia i la sintaxi. L’orador ha de tenir un màxim domini de la llengua en la qual transmet la informació per tal d’evitar barbarismes o frases mal estructurades. Parlar de manera correcta fa guanyar-se el respecte del públic.
4. Discurs clar, concís i breu: les frases han de ser curtes i han de tenir un ordre lògic d’estructuració (subj + verb) per tal de fer més entenedor pel públic.
5. Tenir clar els objectius del discurs: podem fer un discurs argumentatiu (amb el qual vols convèncer al públic d’alguna cosa) o informatiu (per informar sobre alguna cosa des d’una mirada objectiva). Depenent del que volem expressar al públic hem de triar entre un o altre.
6. Feedback o retroalimentació: l’orador ha d’actuar depenent de les reaccions del públic. Per tal de mantenir la seva atenció el màxim de temps possible, hem de fer-lo participar. Si les sensacions de l’orador no són positives, ha de canviar el transcurs del discurs, per tant, ha de tenir alternatives.
7.  Posició del cos: l’orador ha de tenir una correcta posició del cos, no tan sols per donar una bona imatge, sinó per ajudar a que la veu flueixi millor. Ha de mostrar tot el cos, evitant creuar braços i cames. Ha de mostrar la cara sencera, per tant ha de portar el cabell recollit.

Crec que és molt interessant aquest llibre, ja que t’ajuda a l’hora de portar a terme un discurs o una exposició en públic, com és el meu cas. La propera setmana acabarem el decàleg, ja que com havia dit abans, aquest constava de 10 punts. Properament faré una entrada per tal de definir aquelles consignes que falten.

Qui ets tú, Marina?

Avui, a la matèria de COED, hem fet una exposició fotogràfica de la gent de la classe.

Fa dos setmanes, la professora de COED, la Rosa Soler va proposar-nos una activitat en la qual havíem d’escollir a una persona de la classe per fer una descripció tant física com personal. A part d’això havíem de fer una fotografia o un vídeo que la descrivís amb un peu de foto concorde amb la imatge.

Avui ha sigut el dia de portar aquesta imatge i la descripció. Quan hem arribat a la classe la Rosa ens ha demanat que pengéssim la fotografia a la paret i, un cop penjades totes, féssim un recorregut per veure totes les creacions dels nostres companys.

Un com visualitzats ens hem assegut al terra i un per un hem sortit a descriure la nostre imatge.

Jo vaig fer la descripció de la Marina Vilaret i la imatge la vam fer el dissabte al parc del tibidabo ja que volia que el fons fos un espai natural i amb molta claredat.

A continuació us mostro la foto que vam triar per l’exposició:

Fotografía triada de la Marina Vilaret

Què és la poesia?

L’últim dia de classe de COED van fer una cosa molt interessant. Quan vam arribar a classe la Rosa ens va preguntar què era la poesia per a nosaltres. Ens va demanar que agaféssim un full i dibuixéssim allò que ens vingués al cap sobre el significat de la poesia.

Tot i que aquest tema l’he estudiat fa uns anys a batxillerat i a l’escola, al principi no sabia molt bé què dibuixar. Penso que la poesia serveix per expressar molts sentiments, formes de pensar i estats d’ànim. Però com es dibuixa això?

Al final vaig decidir representar-ho d’aquesta manera, encara que crec que la meva explicació amb el dibuix no ha estat gaire clara.

Dibuix de la poesia

Finalment vam anar sortint totes les persones de la classe ensenyant el dibuix que havíem fet i em vaig adonar que cada persona té una manera diferent de veure la poesia. Cadascú ho dibuixava d’una forma diferent, des del seu punt de vista, ja sigui per les seves experiències o pel que hagi après anteriorment.

El procés de composició escrita

Ahir a l’assignatura de COED, vam entregar un mapa conceptual d’un document que ens va penjar la Rosa al blink. Aquest document està escrit per Linda Flower i John R. Hayes, i tracta sobre els passos que hem de seguir per fer una bona composició d’un text.

A banda d’explicar pas a pas els consells per l’elaboració del text, posa molts exemples que aclareixen molt el contingut explicat.

Seguidament podreu trobar els passos més destacats per tal de poder realitzar correctament l’elaboració del text:

1.Planificació = Reflexió

  1.1 Anàlisi de la situació comunicativa

  1.1.2 Què vull escriure? (tema)

  1.1.3 Per què vull escriure? (objectius)

  1.1.4 Com vull escriure (extensió i extructura)

1.2 Recollida de la indormació

  1.2.1 Pluja d'idees

  1.2.2 Documentació

  1.2.3 6W

  1.2.4 Prendre apunts

1.3 Seleció i ordenació de la informació.

  1.3.1 Selecció de les idees

  1.3.2 Ordenació de les idees

  1.3.3 Tècniques d'agrupació

  1.3.4 Tècniques d'ordenació

2. Intent de reducció

2.1 Estructura del text

  2.1.1 Paràgraf

  2.1.1.2 Distribució de les idees en el paràgraf

  2.1.1.3 Tipus de paràgraf segons el contingut

  2.1.2 Els connectors

  2.1.2.1 Tipus de connectors

  2.1.2.2 Funcions dels connectors

  2.1.3 Puntuació

2.2 Estil

  2.2.1 Adequació

  2.2.2 Claredat

  2.2.3 Precisió

  2.2.4 Consició

  2.2.5 Variació

  2.2.6 Altres consens d'estil

3. Revisió

A continuació us mostro l’esquema que vaig elaborar personalment per tal de resumir i destacar les idees claus de l’explicació:

Esquema de les idees principals

Crec que aquesta explicació m’ajudarà molt a l’hora d’elaborar redaccions o escrits, tant en els treballs realitzats per la Universitat com en el meu futur professional. 

Vídeo Sir Ken Robinson

A la última classe de COED gran grup vam continuar parlant del que significa un bon comunicador. 

La Rosa ens ha mostrat un vídeo d’un discurs fet pel senyor Sir Ken Robinson, en el qual podíem veure un model comunicatiu molt diferent al que estic acostumada a veure. En acabar el vídeo, entre tots vam dir aquells aspectes que destacaríem de l’orador en el seu discurs, tant en la forma que s’expressava com la manera en que portava el discurs.

Els aspectes més destacats van ser:

• Parla amb molta naturalitat.
• Utilitza sovint l’humor per mantenir l’atenció del públic.
• Fa un discurs molt organitzat.
• La velocitat utilitzada en tot el discurs ha estat molt correcte.
• Té un bon domini de la llengua en la que s’expressa.
• És molt clar en les idees que exposa.
• Explica moltes anècdotes personals.
• Utilitza molts jocs de paraules.
• Té un gran domini del tema del que parla.

Després d’haver explicat tots els ítems que utilitza aquest comunicador per dur a terme el seu discurs, crec que ens servirà, d’una banda, per fer les nostres futures exposicions dels treballs i, per l’altre, per dur a terme les reunions de pares en el futur de la meva professió. Hauré d’anar posant en pràctica tot allò que estic aprenent per tal de millorar dia a dia.

A continuació us mostro el vídeo del discurs del senyor Sir Ken Robinson, extret de Youtube:

Competència comunicativa

En la classe de COED de fa uns dies vam estar parlant de la competència comunicativa. Aquesta és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. Eficaç vol dir aconseguir el teu objectiu a través de qualsevol recurs.

Components de la competència comunicativa


Trobem quatre tipus de coneixements i habilitats:


1. Competència lingüística/gramatical


És el domini del codi lingüístic.
En molts llocs d'aprenentatge s'han basat simplement amb aquesta competència però en realitat totes són importants.
 S'ocupa de:


• Nivell fonològic (fonema i so)

• Nivell morfològic (forma de les paraules)

• Nivell sintàctic 

• Nivell lèxic i semàntic (derivats, significat de paraules...)

2. Competència sociolingüística


Fa referencia a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de:


• Situació dels participants (les situacions on estiguis)

• Propòsit de la interacció (quin és l'objectiu que vull aconseguir)

• Normes i convencions de la interacció

3.Competència discursiva


Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.


Coherent és que les idees no es contradiguin que tinguin sentit, triar el tipus de text correcte.
Cohesió és que les idees entre si estiguin ben relacionades amb connectors i altres elements de connexió.
S'ocupa de:


• Cohesió de la forma

• Coherència en el significat

4.Competència estratègica

Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:


• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències.

• Afavorir l'efectivitat de la comunicació, és a dir, ser eficaç.

A continuació ens va ensenyar un vídeo que hem va semblar molt interessant. Amb aquest vídeo m’he adonat que la imaginació pot arribar a llocs que mai imaginaríem. Us invito a veure el que aquesta dona, la Núria Fuster ha fet per tal de presentar el seu currículum vitae, és molt interessant!

Trets característics de la llengua oral formal

Trets contextuals

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: la capacitat de ser bon comunicador és no universal, ja que no naixem amb ella, tothom pot ser-ho, perquè es pot aprendre les tècniques que s’han d’utilitzar. Hauria de ser un aprenentatge escolar com la llengua escrita. Hi ha persones que la desenvolupen més que altre.
• Acústica, efímera i produïda en temps real: el canal és la veu, dura poc i les frases les elabores en el moment encara que hagi sigut preparat prèviament (és diferent el que et prepares que el que dius).
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: l’espai físic és el mateix en emissor i receptor, al contrari de l’escrit. L’emissor pot modificar la seva planificació segons les reaccions del públic.

Trets textuals (text / discurs)

• Formal i generalment monologada: Formal -> segueix unes convencions socials i s’allunya del que és col·loquial. Monologada -> Tot i els avenços tecnològics acostuma haver-hi un interlocutor i diversos oients. Els interlocutors exposen, no dialoguen.
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: tot i això sempre es reserva un grau d’espontaneïtat. Segons el context i la persona, el discurs estarà més o menys planificat (del què dirà i de la estructura).
• Repetitiva (idea) i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. Ha de ser repetitiva en l’idea que vols transmetre. Hem de fer servir el llenguatge no verbal: inflexions de veu (volum, intensitat...), rostre, gestos, moviment de les mans (tot allò que no és paraula), humor...

Trets lingüístics

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals: és a dir, els que tenen a veure amb la veu com ara el ritme. Si les sabem utilitzar, ens assegurarà l’èxit del discurs i l’atenció del públic.
• Hi ha:
• elements díctics: pronoms que canvien segons la situació en la que ens trobem (ell, tu, això allò...)
• interrogacions, exclamacions: canviar l’entonació del discurs per que no sigui monòton (fer preguntes, afirmacions, utilitzar interjeccions)
• interjeccions (eh!, ah, tu!...)
• anacoluts: el primer element de l’oració no coincideix amb la resta de la frase. En un discurs oral es pot utilitzar perquè els receptors poden entendre la idea, però és més difícil que l’entenguin en un text escrit.
• el·lipsis: suprimeix els subjectes
•  canvis de direcció sintàctica: igual que els anacoluts.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: la correcció pot ser a cinc nivells com ara fonètica, semàntic, morfològic, sintàctic i pragmàtica. Varietat estàndard: es diferència dels dialectes. Existeix una gran varietat per a tots els espais geogràfics (dialectes). A Catalunya s’ha respectat la varietat lingüística central.

Com a resum en podem dir:

El model eficaç de la comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal que hem vist abans. Està resumit en aquestes característiques:

• És planificada
• Tema específic
• Generalment monologada
• Formal
• Més informativa que interactiva
• Té un caràcter intermedi entre l’oral i l’escrit.