Recitem un poema

Divendres de la setmana passada i avui, hem fer la recitació de la poesia que feia temps que la Rosa havia preparat per la classe de COED.

El primer dia van recitar, aproximadament la meitat de la classe, aquelles poesies que havien triat prèviament. Aquestes recitacions han sigut individuals i algunes en parelles.

Havíem de dir-la de memòria, encara que hi havia una alumna que feia d’apuntadora per si ens perdíem en algun moment. Els autors escollits han estat molt variats: Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres. Encara que el segon dia vam fer un gran incís en Joana Raspall, ja que va morir feia uns dies a l’edat de 100 anys.

La gran majoria de persones que sortien a fer la recitació demanava que tots tanquéssim els ulls, ja que elles se sentien més tranquil·les a l’hora de recitar-lo. Un altre avantatge d’aquest fet era l’augment de la concentració a l’hora d’escoltar als nostres companys, ja que ens centraven en un únic sentit: l’oïda.

El poema que vaig triar jo per dur a terme la recitació va ser “Per no estimar-te”, de Miquel Martí i Pol

Per no estimar-te

Per no estimar-te estimaré la veu
d'allò que em diu tot el que tu no goses.
Per no marcir-les, he estimat només
el perfum de les roses.

Per no estimar-te oblidaré el neguit
i em faré una cançó amb l'alegria,
una cançó per dir-la cada nit
com qui diu una rara lletania.

Per no estimar-te, t'he estimat molt més
i ara dins meu tot és la teva crida.
Ni inquietud ni plany; tu, tu només
meravellosament emperesida.

Amb aquestes classes de COED dedicades a la poesia, he esbrinat una nova forma d’expressió que utilitzen moltes persones per dir allò que senten o pensen. Crec que és un bon mètode per utilitzar, ja que gairebé sempre utilitzem la narració per explicar les nostres vivències.

Al final de la classe la Rosa ens ha fet incís en el tema de la pronunciació dels fonemes en llengua catalana. Hens hem dividit en dos grups: un que creia que pronunciava força bé la LL, tant a principi de paraula, enmig o al fina. Per altra banda trobàvem aquells que pensaven que aquesta pronunciació no la feien correctament.

Un cop dividits en els grups, la Rosa ha escrit una sèrie de paraules a la pissarra, les quals contenien la LL al principi, al final o enmig. Un per un hem hagut de dir una paraula de cada, i un altre company ens classificava segons el que ell creia (si sap pronunciar-la, depenent de la posició sap o no, i no sap pronunciar-les).

Jo al principi hem vaig classificar en el grup dels que no sabien pronunciar-les. Però un cop llegides en veu alta, he anat a parar en el grup de persones que sabien pronunciar-la en totes les posicions de la paraula.

Aquesta activitat ens ha servit per adonar-nos que no es tan fàcil pronunciar correctament tots els fonemes d’aquesta llengua. Crec que aquest concepte és molt important per la professió que estic estudiant, ja que nosaltres som uns dels encarregats d’ensenyar als infants a pronunciar correctament la llengua catalana.