Interpretació de la imatge i llibre "Va de mestres"

Aquesta entrada va dedicada, principalment, a un llibre llegit per la classe de seminari: “Va de mestres. Carta als mestres que comencen", de Jaume Cela i Juli Palou.

Abans de parlar-vos d’aquest llibre tan interessant, vull explicar les activitats que vam fer primer. La Núria Pujol i la Meritxell Rodriguez van realitzar la lectura en veu alta. La Núria primerament va llegir un conte anomenat “Cicatrius”, i desprès d’aquest, la Meritxell va llegir un article de Lluis Castellanos.

Cal dir que es nota molt que ja portem gairebé tres mesos de seminari, perquè les lectures cada cop estan més ben realitzades i més ven preparades per part dels alumnes. Els tres ítems que s’avaluen desprès de realitzar-les els tenim molt clars, ja que la Rosa ha fet molt èmfasi en aquest tema. Crec que una persona que hagi de fer una lectura en veu alta, primerament se l’ha de preparar molt bé i ser conscients de que realitza correctament aquests ítems (velocitat, volum i vocalització). Aquestes pautes serviran per que el públic l’entengui correctament i per que s’interessi per allò que diu.

A continuació la Ingrid Carreras i jo hem fet la descripció i interpretació de la imatge. Primerament he començat jo amb la que havia escollit.

La meva imatge tracta d’una obra pictòrica. L’autor és anònim i com podem observar el quadre no mostra cap signatura que reveli el seu nom. La tècnica utilitzada és la pintura al pastel, és a dir, utilitza pigments purs al qual se li afegeix goma tragacant per donar-li cohesió.

Jo dividiria la imatge en 3 plans: el primer on podem observar el nen aixecant la onada del mar, al segon pla observem el mar i per últim trobaríem el cel.

L’autor utilitza colors molt clars en la seva representació i la lluminositat que observem és molt semblant en tota l’obra, no donant importància a la llum del sol sobre cap plànol del quadre. On podem trobar una petita diferència és sota l’onada que el nen esta aixecant, en la qual a utilitzat colors més foscos per donar una petita importància al que trobem dins d’aquesta i juga amb la lluminositat donant sensació d’ombra.

Les sensacions que em dona la imatge personalment és de relaxació, en veure el cel d’un blau tan clar, de pau observant la tranquil·litat del mar sense onades, i a la vegada em produeix una sensació d’angoixa en mirar sota la onada tota la quantitat de contaminació que podem trobar mirant al fons del mar.

La intenció de l’autor és clarament visible. Ens vol mostrar que sota la bellesa del mar, amb els seus colors, trobem un fons ple de contaminació causada per l’home.

Com a conclusió jo crec que amb aquesta obra l’autor ens vol fer reflexionar sobre la importància de mantenir la natura en el seu estat inicial, i prendre consciència sobre les accions que portem a terme els humans, les quals poden afectar negativament en la preservació del medi ambient.

A continuació us mostro la imatge per tal que pugueu veure tot allò que he explicat anteriorment.

Obra triada per la descripció

A continuació ha realitzat la descripció la Ingrid, la qual ha escollit un quadre pintat per un amic seu de 18 anys.

Per últim voldria explicar el llibre mencionat al principi de l’entrada: “Va de mestres. Carta als mestres que comencen”, escrit per Jaume Cela i Juli Palou. La nostra professora de seminari, la Rosa, ens va encomanar fa temps que ens llegíssim aquest llibre i que féssim un treball el qual consistia en els següents punts:

• Fer un anàlisi dels autors (recerca de la trajectòria professional dels autors, intencionalitat d’aquests i destinataris als quals adrecen la carta, i trets característics de l’estil literari que es reflecteix al llarg dels diferents capítols).
• Realitzar un anàlisi del contingut: havíem d’escollir 5 fragments dels llibre que ens hagin interpel·lat i explicar el per què els havíem escollit.
• Fer una valoració crítica i conclusions.

Portada del llibre  Va de mestres

Aquest llibre m’ha semblat molt interessant ja que penso que ens fa com a guia d’allò que hem de fer i el que no en el món de l’educació. Per aquest motiu penso que estaria molt bé que el llegissin totes aquelles persones que estan estudiant per ser mestres. Crec que el to optimista que utilitzen els autors m’ha provocat un sentiment d’il·lusió i ha fet que continuï encara amb més ganes aquesta carrera que fa tres mesos que vaig començar.

Un dels fragments que més m’han interpel·lat ha sigut un que parla de com ha d’actuar un mestre davant dels nens. El fet que siguis més simpàtic o més intel·ligent no vol dir que siguis més bon mestre que els altres. Un bon mestre, des del meu punt de vista, és aquell que s’encarrega de que les necessitats bàsiques del nen estiguin cobertes, el que s’encarrega de que els nens visquin com nens i realitzin les funcions que els hi toca per la seva edat, i que, alhora, aprenguin a viure en aquesta societat. Els mestres, a part dels pares, som els encarregats de guiar als infants en el camí de la vida i d’ensenyar-li’s a saber per si sols el que han de fer, si una cosa és correcta o no. En definitiva, els mestres tenim una gran responsabilitat sobre l’educació dels nouvinguts, sense deixar de banda la responsabilitat dels pares.

Amb aquest llibre m’he adonat que encara em falten moltíssimes coses per aprendre, que només estic al principi d’una carrera en la que s’aprèn dia a dia i que la professió que he escollit pel meu futur no ha estat gens equivocada.