Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

En l'estructura del discurs, podem trobar:

• Introducció: on es presenten el tema i els objectiu (5-10%).
• Desenvolupament: on es transmeten les informacions en un cert ordre lògic (80-90%).
• Conclusió: on es fa un síntesi final i es tanca el discurs (5-10%).

 Un cop dit això, ampliarem cada apartat. Per tant, pel que fa la introducció:

• En el públic, si es fa un bon començament, aquest mostra més interès i crea l’expectació necessària per mantenir-la.
• En l’orador, si aconsegueix fer un bon començament, guanyarà seguretat, ja que al principi s’acostuma a utilitzar recursos que generen inseguretat.

Així doncs, direm que "Allò que comença bé, està mig acabat". Les fórmules introductòries que podem utilitzar són:

1. Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
2. Presentació d’objectius: explicitar-los motiva i centra l’atenció dels oients.
3. Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
4. Preguntes: una manera d’anticipar-se.
5. Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori.
6. Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
7. Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular.
8. Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Pel que fa al desenvolupament, hi trobarem els arguments i idees, les quals han de ser poques però ben desenvolupades. S’ha de fer una selecció i posar en ordre les idees segons l’objectiu del discurs que pot ser:

• Per informar: podem utilitzar una estructura descriptiva o cronològica.
• Per a convèncer: utilitzarem una estructura inductiva o SAP, és a dir, informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D’específic a general.

Per mantenir l’atenció del públic l’orador utilitzarà l’humor, anècdotes, etc.

Finalment pel que fa la conclusió, les seves funcions bàsiques són:

• Tancar el discurs.
• Agafar les 3 o 4 idees principals i oferir una visió global del missatge.
• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat és molt important.

Allò que diguem o no serà el que determini el contingut que  el nostre públic capti. També, hem de tenir fórmules de tancament, com ara:

• Connectar amb la introducció.
• Resumir els punts principals.
• Invitació a l’acció.
• Anunci d’un esdeveniment futur.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiments. 

Per altra banda, també hem tractat quina és la llengua que hem d'utilitzar en un discurs expositiu. Aquesta:

• Ha de ser neutra, precisa i accessible.
• No ha d’estar influïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris: els connectors que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en canvi...) i també els marcadors textuals que ordenin el discurs (en primer lloc, en segon lloc, en resum...).
• Connectors lògics: connecten les idees seguint una lògica (per tant, ja que, com a conseqüència...)
• Marcadors textuals: marquen en el text quin lloc ocupen les idees en el discurs.