Decàleg: Com parlar bé en públic (1)

Aquesta entrada anirà dedicada als continguts treballats a la classe de COED d’ahir.

Fa uns dies la professora de COED ens va demanar que llegíssim el llibre “Com parlar bé en públic”, el qual consisteix en una mena de manual en el que s’explica tot allò que hem de fer i el que no a l’hora de fer un discurs davant de gent.

Ahir va ser el dia en que havíem d’entregar a la Roser un esquema resum amb les idees principals del llibre. Un cop a la classe, vam elaborar un decàleg conjuntament per destacar els  punts principals que hem de portar a terme en un discurs:

1. Control dels nervis: si el parlar en public ens causa una sensació de nerviosisme hem de fer servir tècniques per tal de minimitzar-los, com per exemple tenir un control de la respiració. Hem d’evitar els tics nerviosos i evitar tenir objectes a la mà que puguin distreure’ns del que hem d’explicar. Hem de prendre consciència que estem nerviosos i acceptar-ho. No hem de posar-nos darrere d’objectes com taules, ja que podem donar impressió d’amagar-nos.  Per acabar hem de preparar-nos be el discurs prèviament per tal d’augmentar la concentració a l’hora de portar-lo a terme.
2.  Elaboració d’un guió: és fonamental, ja que es considera la carcassa del discurs. El guió ha d’estar ben estructurat per tal de ser entenedor per nosaltres. Ha de contenir la introducció, el desenvolupament i la conclusió del discurs. Només ha de contenir les idees principals de forma esquemàtica per evitar acabar llegint tot el text. El guió l’hem de memoritzar però el discurs no, això significa que el guió només servirà com a suport del nostre discurs. A l’hora d’elaborar el guió s’han de tenir en compte les característiques del públic com pot ser l’edat, especialització... Per últim cal tenir en compte el grau d’atenció del públic , ja que aquest varia en el transcurs del discurs. Els punts de màxima atenció són el principi i quan la gent s’adona que ja s’està acabant.
3. Dominar la llengua: pel que fa a la fonologia, la morfologia i la sintaxi. L’orador ha de tenir un màxim domini de la llengua en la qual transmet la informació per tal d’evitar barbarismes o frases mal estructurades. Parlar de manera correcta fa guanyar-se el respecte del públic.
4. Discurs clar, concís i breu: les frases han de ser curtes i han de tenir un ordre lògic d’estructuració (subj + verb) per tal de fer més entenedor pel públic.
5. Tenir clar els objectius del discurs: podem fer un discurs argumentatiu (amb el qual vols convèncer al públic d’alguna cosa) o informatiu (per informar sobre alguna cosa des d’una mirada objectiva). Depenent del que volem expressar al públic hem de triar entre un o altre.
6. Feedback o retroalimentació: l’orador ha d’actuar depenent de les reaccions del públic. Per tal de mantenir la seva atenció el màxim de temps possible, hem de fer-lo participar. Si les sensacions de l’orador no són positives, ha de canviar el transcurs del discurs, per tant, ha de tenir alternatives.
7.  Posició del cos: l’orador ha de tenir una correcta posició del cos, no tan sols per donar una bona imatge, sinó per ajudar a que la veu flueixi millor. Ha de mostrar tot el cos, evitant creuar braços i cames. Ha de mostrar la cara sencera, per tant ha de portar el cabell recollit.

Crec que és molt interessant aquest llibre, ja que t’ajuda a l’hora de portar a terme un discurs o una exposició en públic, com és el meu cas. La propera setmana acabarem el decàleg, ja que com havia dit abans, aquest constava de 10 punts. Properament faré una entrada per tal de definir aquelles consignes que falten.