Dilluns dia 11 de novembre va
començar la setmana de reflexió i pràctiques educatives. Durant tota la setmana
hem estat fent activitats relacionades amb les matèries que donem a classe.
Per començar la setmana, dilluns
vam assistir a una conferència donada pel Jaume Cela, mestre a l’escola de
Bellaterra i autor de més de 60 llibres d’educació, entre d’altres. Porta al
voltant de 45 anys en el món de l’educació, cosa que feia la conferència molt
interessant gràcies a la seva experiència.
Per començar el discurs ens va conscienciar
de que nosaltres donarem classes a nens que viuran en un futur que nosaltres
desconeixem. Per aquest motiu ens diu que els mestres som els gestors de la
incertesa i, encara que vivim en un món envoltat de tecnologia, tenim moltes
incògnites.
En Jaume va insistir molt en el
concepte de que la societat actual pateix una gran acceleració, sotmeses per
les tecnologies i pel fet d’estar sempre en contacte.
Mai hem tingut tanta pressió a l’educació
com actualment, causada per l’acceleració. L’escola i la família han de
treballar conjuntament per tal de que els infants arribin a ser autònoms i som
nosaltres els que els hem de mostrar el camí. Abans es tenia molt clar que era
bo i què era dolent, ja que l’església, l’escola i la família transmetia el
mateix missatge. Ara les coses són molt diferents ja que l’opinió de l’escola i
de les famílies moltes vegades estan oposades.
Per altra banda també ens va
explicar que era necessari que totes les escoles arribin a un consens
curricular el qual estigui format pel plurilingüisme i la pluralitat, el consum
amb criteri, la preservació del medi i l’ús de les noves tecnologies.
Segons en Jaume, la funció del mestre,
a part de tot lo mencionat anteriorment, haurà d’acollir a les criatures en la
situació que arribin, hem de mostrar el món sencer, no només el que nosaltres vulguem,
sinó tot. I per últim acompanyar als nostres alumnes en el seu camí.
A continuació ens va parlar sobre
els quatre reptes que han de superar els mestres de l’escola d’avui en dia:
- Primer repte: deixar que les criatures siguin criatures. No hem de tractar-los com si fossin adults, sinó hem d’aprendre a donar-li el que necessiten i deixar-los jugar molt, no tenint una agenda plena d’activitats extraescolars. Va utilitzar una cita molt interessant: “El nen estressa, no s’estressa”.
- Segon repte: elaborar un currículum que sigui rellevant, ajudant a crear una veu pròpia amb autonomia i responsabilitat. Nosaltres com a mestres haurem de donar resposta a les següents qüestions:
- Què hem d’ensenyar que ajudi a viure en aquest món tan complex?
- Quina relació ha d’haver entre el present i la tradició?
- De quina manera el currículum ens pot ajudar a treure partit contra la injustícia social?
Cela va donar resposta a aquestes preguntes argumentant que el currículum ha de donar als alumnes esperances de futur. Els centres han de ser el més inclusiu possibles, sent les aules un espai de conflicte social i cognitiu.
- Tercer repte: que les escoles siguin lo més inclusives possibles. Els nens han d’acomodar-se a l’escola i si l’escola no acull al nen amb problemàtiques poden fracassar, la lògica de l’execució ha de sortir de l’escola, ja que tots els nens són una peça única i tot això passa per la via emocional si no té confort en l’escola no aprendran amb fluïdesa. No hem de malmetre l’autoestima de l’alumne.
- Quart repte: hem de donar sentit a allò que fem. Hem de fer rellevant i atractiu allò que els infants han d’aprendre. Podem donar reptes perquè els nens investiguin, experimentin i puguin superar-los. Els mestres han de fer activitats interessants no només atendre als llibres de text.
Per últim cal dir que hem d’estimar
als nostres alumnes per igual o fer veure que l’estimem.
Jaume Cela a la conferència en l'Auditori
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada