En aquesta entrada us explicaré dues eines de suport al pensament treballats a l'última classe de GTIC.
ELS MAPES CONCEPTUALS
Els mapes conceptuals van ser creat per Joseph D.
Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a
l'educació.
Aquests mapes ens poden ajudar a organitzar els
nostres coneixements. La creació d’un mapa passa per diversos passos:
- Selecció i jerarquització de conceptes.
- Reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres.
- Concepció d'una representació gràfica adequada.
Altra forma d’elaborar un mapa és partir d’un
concepte i anar afegint els altres amb els connectors corresponents.
Per poder elaborar aquests esquemes existeixen varis
editors gràfics amb els quals es poden fer, encara que hi ha diversos programes
que ens ajudaran a crear el mapa d’una forma més eficient i ràpida. Un dels més
coneguts és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and
Machine Cognition.
Per tal de saber més avantatges dels mapes conceptuals, us adjunto un document que us aclarirà molts dubtes:
Per tal de posar en pràctica aquest programa, vam
haver de realitzar un mapa conceptual a través d’un text anomenat “El dinar de Nadal”
.
A continuació us mostraré el resultat del meu
treball:
 |
| Mapa conceptual |
ELS FLUXOGRAMES
Un fluxograma és una representació gràfica d'un algorisme. S'utilitza en
disciplines com la programació informàtica, l'economia, els processos
industrials i la psicologia cognitiva. Aquests diagrames utilitzen símbols amb
significats ben definits que representen els passos de l'algorisme, i
representen el flux d'execució mitjançant fletxes que connecten els punts
d'inici i de finalització.
Un diagrama de flux sempre té un únic punt d'inici i un únic punt de
finalització. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici
fins al final.
Les següents són accions prèvies a la realització del diagrama de flux:
- Identificar les idees principals a ser incloses en el diagrama de flux. Han d'estar presents el propietari o responsable del procés, els propietaris o responsables del procés anterior i posterior i d'altres processos interrelacionats, així com les terceres parts interessades.
- Definir què s'espera obtenir del diagrama de flux.
- Identificar qui ho farà servir i com.
- Establir el nivell de detall requerit.
- Determinar els límits del procés a descriure.
Pel que fa als avantatges de l’utilització dels fluxogrames podriem dir el
següent:
- Afavoreixen la comprensió del procés al mostrar-lo com un dibuix. El cervell humà reconeix fàcilment els dibuixos. Un bon diagrama de flux reemplaça diverses pàgines de text.
- Permeten identificar els problemes i les oportunitats de millora del procés. S'identifiquen els passos redundants, els fluxes dels re-processos, els conflictes d'autoritat, les responsabilitats, els colls d'ampolla, i els punts de decisió.
- Mostren les interfícies client-proveïdor i les transaccions que s'hi realitzen, facilitant als empleats l'anàlisi de les mateixes.
- Són una excel·lent eina per capacitar els nous empleats i també als que desenvolupen la tasca, quan es realitzen millores en el procés.
A continuació us mostro un fluxograma elaborat amb el programa Gliffy amb un exemple proposat a classe. A l’esquerra trobareu el significat de cada
símbol, i a la dreta el gràfic:
 |
| Llegenda dels símbols |
 |
| Fluxogrames |
Informació extreta de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada