Cultura lliure
Cultura lliure: podria
englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per
l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat
equiparables als del programari lliure. Són habituals les reflexions al voltant
de la propietat intel·lectual, els drets d'autor, elcopyleft o el paper de les
xarxes P2P. Un exemple de cultura lliure és
la mateixa Viquipèdia.
Programari lliure
El programari lliure (en anglès
free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense
restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o
sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per
garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot
redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a
un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...).
A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es
basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de
preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un
programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free
Software Foundation:
- La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
- La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés alcodi font és un requisit.
- La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
- La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
No s'ha de confondre amb el
programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu
codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja
que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses
definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva
distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser
els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies
modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un
programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En
canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol
considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i
la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem
referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari
lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens
oferiran una visió comparativa dels mateixos.
A continuació us mostro un esquema resum sobre el programari lliure extret de la vikipedia:
Informació extreta de:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada